Ja que tenim el vídeo sobre la RUBÈOLA, anem a parlar una mica sobre aquesta malaltia.

La podem definir de forma col·loquial, com un xarampió atenuat.  Durant la infància és d'un curs habitualment benigne, no és molt greu tot i que en dones embarassades si és molt perillosa per al fetus.
Com el xarampió està causada per un virus, i es contagia via contacte directe. El període de més contagi és quan l'exantema apareix i després va disminuint poc a poc.
El període d'incubació es d'uns 16 dies de mitjana.
La simptomatologia com ja hem mencionat és molt similar a la del xarampió però més lleu, en ocasions fins i tot pot passar desapercebuda. Pot haver febre baixa, congestio nasal, esternuts i conjuntivitis, inflamació dels ganglis limfàtics, mal de coll i cap i l'erupció característica. Les complicacions són molt rares.
El seu tractament és simptomàtic, per alleujar el malestar de l'infant.
Prevenció i immunització: Mitjançant la vacuna de la triple vírica, i a més n'hi ha una d'específica per a adolescents que evita tant tenir com transmetre la malaltia, evitant la rubèola congenita tan perillosa en nounats.

Adjunto un petit vídeo que ens fa un breu repàs sobre el xarampió/rubèola i la importància de vacunar-se a temps. Tot i que soc conscient del dilema que es viu en aquests moments a la nostra societat sobre: vacunes si o no.

Avui dia 18 d'Abril comencem el blog de classe! A veure com ens en sortim

La primera malaltia comuna que veurem és el Xarampió, una malaltia exantemàtica (que no és altre cosa que una malaltia cursa amb taques o erupcions cutànies i que sovint tenen una causa infecciosa) que presenta lesions màculopapuloses, és a dir, taques vermelloses amb una petita lesió cutània, sòlida i elevada (pàpula). Aquesta definició tot i semblar complicada ens està describint la imatge que a tothom ens ve al cap quan pensem en el xarampió o la varicel·la.

El Xarampió està causat per un virus que es transmet a través de l'aire o per contacte directe amb descàrregues nasals o de la gola d'una persona infectada. Per això hem d'anar amb conte amb els moquets i les babetes dels nadons o infants molt petits i utilitzar sempre mocadors nets i individuals. Es pot contagiar des de moments abans de l'inici de la febre fins a prop de 5 dies després d'haver aparegut l'erupció. La porta d'entrada habitual és la laringofaríngia, però també pot entrar per la conjuntiva.
El període d'incubació és sense simptomatologia. Els símptomes comencen normalment al cap de 7 o fins i tot 18 dies després de l'exposició, i l'erupció apareix al voltant dels 14 dies.
Amb el xarampió trobem dues fases o etapes. A la primera es manifesten símptomes generals com febre, refredat ocular i nasal i tos, es podria confondre amb un refredat o una grip. A la segona etapa (del tercer al setè dia) apareix l'erupció característica. Comença a la cara, darrere les orelles i s'estén per tot el cos. A diferència de la varicel·la, no pica. A més a les genives i l'interior de les galtes es poden veure uns puntets blancs que s'anomenen taques de Koplik.
No hi ha tractament específic, sinó que s'acompanya de tractaments simptomàtics contra la febre i la tos i es prenen mesures higièniques dietètiques com alimentació líquida i tova, repòs, habitació ventilada, llum tènue, higiene acurada sobretot de la pell, orificis, ulls, nas i boca. Es tracta d'intentar alleujar el malestar de l'infant tant com puguem i afavorir la recuperació natural del cos.
Tot i que no és habitual, aquesta malaltia pot desencadenar infeccions que deriven en pneumònia o encefalitis (infecció del cervell). Els efectes del xarampió són més greus en adults i adolescents que en infants.
Com a prevenció s'administra una vacuna juntament amb la de les galteres i la rubèola (triple vírica). La primera dosi s'administra entre els 12 i els 15 mesos i la segona en començar l'educació primària. Durant els primers mesos, la mare transfereix la immunitat amb la lactància. Un cop passada la malaltia, s'hi és immune tota la vida.