Per tancar aquesta primera part del meu bloc de salut infantil m'agradaria deixar-vos un petit text que correspón a l'Article 4 de la Declaració dels Drets dels Infants:

 "Els infants han de gaudir dels beneficis de la seguretat social. Tenen dret a créixer i desenvolupar-se en bona salut; amb aquesta finalitat han de proporcionar-se cures especials, incloses l'atenció prenatal i postnatal, tant als infants com a les mares. Els infants tenen dret a disposar d'aliments, habitatge, esbarjo i serveis mèdics adequats".

Per acabar de concretar una miqueta més sobre el tema de l'otitis, us deixo un quadre resum on queda tot prou explicat i alguns consells sobre què podem fer a títol preventiu o de millora utilitzant teràpies naturals, tot i que recordeu, que el metge o especialista és la persona que millor us pot aconsellar sobre quin tractament seguir i què us pot resultar beneficiós/perjudicial en el vostre cas.

Què pot fer un mateix?
.- Prendre un analgèsic tipus Herbasprina, amb àcid salicílic natural.
.- Apliqueu-vos una compresa calenta sobre l’orella.
.- No utilitzeu gotes auriculars sense consultar, perquè la majoria estan contraindicades en cas de perforació del timpà.
.- En el cas de presentar secrecions, poseu-vos una mica de cotó a l’entrada del conducte auditiu.
.- Utilitzeu remeis naturals.

.- L’homeopatia. Es recomana consultar amb un homeòpata per rebre el tractament més adequat. L’aconitum alleuja els dolors forts, quan el pavelló auditiu està calent i enrogit i hi ha febre alta. S’empra Belladonna per als dolors que es presenten de cop units a una hipersensibilitat enfront dels sorolls, Ferrum phosphoricum per als dolors intensos amb mal de cap, Capsicum per als dolors semblants a un cop que empitjoren amb el fred i Arsenicum album per als dolors que donen sensació d’ardor i que milloren amb la calor.

.- La fitoteràpia. L’espígol s’utilitza per les seves propietats antiinfeccioses i el cassis i l’herba de Sant Joan (Harpagofito) pel seu poder antiinflamatori. el melilot i la passionera s’administren com estimulants de les defenses immunitàries. Per prevenir les otitis repetitives, els professionals recomanen cures de melilot, cassis i espígol, que s’han de realitzar durant tres setmanes seguides al mes, des de setembre a abril (prendre una càpsula de cada planta tres vegades al dia).

.- L’aromateràpia. Els terapeutes recomanen un massatge al voltant de les orelles i per sota per alleujar els dolors, per a això, utilitzeu una barreja d’unes gotes d’olis essencials de llimona i de niauli diluïdes en una cullerada sopera d’oli d’ametlles dolces.

.- La naturopatia. Segons aquesta teràpia, la intolerància a la llet o altres aliments podria ser la responsable d’una congestió de la trompa d’Eustaqui que afavoriria l’estancament de secrecions en l’oïda interna.

http://www.biosfera.cat:8888/biosfera/?p=5578

Otitis Mitjana

És una infecció agruda o crònica de l'orella mitjana, molt freqüent durant la infància.


Causes i vies de contagi:

Sol ser causada per bacteris del tipus Streptococcus pneumoniae o Haemophilus influenzae, entre altres. En general aquests bacteris arriben a l'orella mitjana a través de la trompa d'Eustaqui, normalment per la disseminació d'una infecció des de la gola. En general, qui ha patit aquest tipus d'infeccións en els primers anys de vida està exposat a que torni cada cop que tingui infecció de gola.

Simptomatologia:

Normalment es dóna després d'una rinofaringitis. El pacient té mal d'orella i una possible supuració, i manifesta febre, un rebuig als aliments, vòmits diarrees i una possible pèrdua de pes.

Complicacions:

Pot derivar en trastorns auditius crònics, com un dèficit d'audició que pot produir una sordesa irreversible; supuració crònica, etc.

Tractament:

Simptomàtic contra el dolor i antibiòtics específics. Es pot alleujar el malestar recolzant l'orella infectada sobre un drap sec calent.

Prevenció:

Evitar l'entrada d'aigua a les orelles i extremar la higiene en aquesta zona (però sense utilitzar bastonets a la part del canal o part interna de l'orella). En climes freds, es recomana tenir les orelles ben abrigades.

Conjuntivitis

És la malaltia ocular més freqüent, sobretot en infants. Consisiteix en una inflamació de la mucosa conjuntiva que recobreix l'interior de les parpelles i l'exterior del globus ocular, excepte la còrnia.

Causa i via de transmissió:

La causa pot ser una infecció, una al·lèrgia o un traumatisme. Les infeccions per virus o bacteris de la conjuntivitis són molt contagioses i es poden propagar entre els infants amb gran rapidesa, fins al punt de causar, en ocasions, epidèmies locals. Alguns dels bacteris que provoquen la conjuntivitis són les clamídies, els gonococs, els estafilococs i els estreptococs. El contagi pot ser directe, en tossir o esternudar, o indirecte per mitjà de tovalloles, mans, mocadors, etc. En els nounats es produeix per contaminació en el canal del part, i han de tractar-se ràpidament per evitar la pèrdua de la visió.

Simptomatologia:

Es caracteritza per envermelliment, picor, inflamació, sensació de "tenir alguna cosa a l'ull" en parpellejar, inflor a les parpelles, excés de sensibilitat de l'ull a la llum (fotofòbia) i secreció mucosa i de pus.

Tractament:

El tractament iniciall, sigui quina sigui la causa, ha de ser la neteja de l'ull amb aigua o sèrum fisiològic. Després, en cas que sigui vírica, com els refredats, es curen soles. La majoria de les conjuntivitis bacterianes es tracten amb antibiòtics locals en forma de col·liri o crema ocular. Per ajudar a millorar la condició dels ulls, convé rentar-los amb cura per eliminar-ne el pus i les costres que apareixen i després s'han d'eixugar amb una tovallola neta.

Prevenció:


S'han de prendre mesures higièniques com ara rentar-se les mans amb freqüència, no tocar-se ni gratar-se els ulls, no fer servir tovalloles ni llençols d'una persona infectada, etc.

La SIDA

Síndrome de la Immunodeficiència adquirida és el resultat a llarg termini de la infecció per l'anomenat virus VIH (virus de la immunodeficiència humana). Aquest virus ataca preferentment el sistema immunitari o de defensa de l'organisme, que deteriora i fa molt més vulnerable a patir infeccions o tumors. Es pot diferenciar entre la Sida i la Sida pediàtrica.

Causa i via de transmissió:

L'agent causant de la sida pediàtrica és un retrovirus humà de la família dels lentivirus, el VIH-1. La principal forma de transmissió del VIH en la infància és la vertical, de mare a fill durant l'embaràs, el part o la lactància. Tots els nounats fills de mares seropositives (que estan infectades amb el virus) o malaltes de sida presenten anticosso antiVIH de tipus IgG, que reben de la mare a través de la placenta, per la qual cosa detectar-ne la presència en els primers mesoso de vida no és sinònim d'infecció. Almenys 3 de cada 4 nadons de mares seropositives no estan realment infectats pel VIH i perden els anticossos antiVIH de procedència materna entre els primers 15 o 18 mesos de vida.
Encara que només entre un 25 - 35% d'infants nascuts de mares amb sida presenten infecció per VIH, aquesta via de transmissió és responsable del 90% de tots els casos de sida infantil. És menys freqüent, però també es pot adquirir a través dels mateixos mecanismes que la persona adulta, és a dir, per transfusions (avui en dia al nostre país no hi ha aquest risc), transplantaments, contactes veneris, etc.
Perquè es produeixi la transmissió, cal una quantitat suficient de virus, que només es troba a la sang, el semen i les secrecions vaginals de les persones infectades i, en menys concentració, a la llet materna. La infecció només es produeix si el virus penetra a l'organisme i entra en contacte amb la sang o les mucoses (pell que recobreix l'interior de la boca, la vagina, el penis i el recte) de la persona.
Tant les persones portadores, encara que no tinguin símptomes ni signes de la malaltia, com les malaltes de sida, poden transmetre la infecció a altres persones si no adopten les mesures de prevenció adequades.

Període d'incubació:

Quan fa entre 1 i 6 setmanes que el virus ha entrat a l'organisme, aquest comença a desenvolupar anticossos. Una persona infectada pot trigar molts anys a presentar símptomes.
Cal diferenciar entre Portador/seropositiu i malalt de la SIDA.
Un individu portador o malalt de SIDA té sempre una prova de SIDA positiva i ambdós poden transmetre el VIH. La diferència està en la capacitat del seu sistema immunitari de defensar-se de les infeccions o malalties oportunistes que defineixen a la malaltia de la SIDA. Per tant, el portador del VIH (seropositiu) és un individu que té una prova positiva i no presenta cap signe o símptoma de la malaltia de la SIDA, mentre que el malalt és el que ja presenta infeccions o malalties oportunistes per la greu deficiència del sistema immunitari secundari a la infecció pel Virus de la Immunodeficiència Humana

Símptomes:


Els símptomes poden anar variant al llarg de les diferents etapes de desenvolupament de la malaltia:

1. 1a etapa (Etapa de contagi) És el moment en què es produeix el contagi. No hi ha símptomes.
2. 2a etapa (Síndrome retroviral agut): És l'etapa en què els virus penetren en els ganglis limfàtics que apareix entre els 7 i 40 dies després del contagi i dura des d'uns 15 a 40 dies. Entre els símptomes més característics d'aquesta etapa tenim: cansament, febre, problemes del sistema digestiu, inflamació de les meninges i dels ganglis limfàtics, etc.
3. 3a etapa (Etapa de latència): És una etapa en què la malaltia es va propagant al llarg d'uns 10 anys. Entre els símptomes més característics tenim: debilitat i cansament crònics, poc de gana, diarrea, inflamació dels ganglis, aprimament, sensació de pesadesa i endormiscament en braços i cames, problemes renals, digestius, etc.
4. 4a etapa (Període terminal) Etapa en què el sistema immunitari esta tan debilitat que apareixen tota una sèrie de malalties que s'aprofiten d'aquesta debilitat per a manifestar-se: pneumònia, tuberculosi, varicel·la, herpes, fongs en la boca, sífilis, problemes mentals o articulatoris, càncers (El més característic és el sarcoma de Kaposi que es distingeix per les típiques taques vermelles fosques o violàcies a la pell) 

Els símptomes menors de la infecció pel VIH.

· Augment persistent (més de tres mesos) del volum dels ganglis en molts llocs del cos.
· Pèrdua de pes superior al 10% del pes corporal.
· Febre.
· Suors nocturnes.
· Forma grups d' herpes (infecció vírica que es manifesta mitjançant infeccions cutànies doloroses).
· Diarrea persistent i abundant.

Aquests símptomes no són específics de la sida; moltes malalties generalment benignes poden ocasionar aquestes mateixes manifestacions.
Actualment no és possible preveure l'evolució de les persones que presenten aquestes símptomes menors. 

Prevenció:

• Les pràctiques sexuals segures eviten la trasmissió del VIH. Si es tenen pràctiques amb penetració, el mètode més segur és l'ús correcte del preservatiu.
• No consumir drogues contribueix a prevenir la infecció però en cas de fer-ho cal evitar fer-ho per via intravenosa. Si s'injecten cal usar sempre material estèril o, almenys, l'han d'haver desinfectat abans amb llexiu domèstic. En cap cas s'ha de compartir l'equip d'injecció. Haurien de ser d'un sol ús.
• Les dones infectades haurien d'evitar quedar-se embarassades. Si deicideixen tenir la criatura poden rebre tractament amb antiretrovirals durant l'embaràs, la qual cosa redueix en un 60% el risc de transmissió de la infecció al fetus. Les mares infectades han d'evitar alletar. 
• Cal seguir certes mesures bàsiques d'higiene i tot i que hi han moltes coses que es poden fer i compartir amb persones infectades sense correr riscos, cal saber on s'ha de vigilar i evitar tot allò que comporti material que pugui estar infectat amb sang, etc. (per exemple compartir raspalls de dents, fulles d'afeitar...)

Tractament:

Hi ha diferents medicaments antiretrovirals que actuen en diferents fases del cicle de replicació viral. Actualment es considera que el tractament més efectiu és la combinació de 3 medicaments. Aquestes combinacions poden tenir greus efectes secundaris, encara que quan s'usen amb precaució poden arribar a reduir els nivells del virus a la sang fins a xifres pràcticament indetectables.

A continuació veurem (una mica per sobre) una malaltia relativament nova que tot i això ha causat grans danys a l'esser humà expandint-se molt ràpidament en molt poc temps. Parlem de la SIDA (Sindrome  de la ImmunoDeficiència Adquirida) causada per l' VIH (Virus de la Immunodeficiència Humana).

Per començar adjunto uns links on buscar informació relativa a l'enfermetat i consells sobre prevenció:

http://www.sidastudi.org/ca/homepage

http://www.acasc.info/es/

http://www.infosida.es/


Una campanya informativa sobre la prevenció de la Sida que van fer aquí a Espanya fa uns quants ja però que encara recordo:

Adjunto un article que he trobat sobre la meningitis i investigadors catalans.


http://www.324.cat/noticia/13240/altres/Investigadors-catalans-creen-un-metode-de-diagnostic-de-la-meningitis-bacteriana

CATALUNYA

Investigadors catalans creen un mètode de diagnòstic de la meningitis bacteriana

Actualitzat a les 08:46 h   09/11/2006

Un equip d'investigadors catalans han creat un nou mètode de diagnòstic de la meningitis bacteriana que millora considerablement els sistemes actuals per detectar l'agent que provoca la malaltia. Identificar l'origen de la infecció, que poden ser bacteris o virus, es considera crucial per al tractament de la meningitis. El nou mètode de diagnòstic consisteix a utilitzar una tècnica genètica coneguda com a reacció en cadena de la polimerasa. Aquesta tècnica permet identificar de forma precisa la infecció, evita l'ús de material radiactiu i, a més, dóna informació sobre el bacteri encara que el pacient estigui prenent antibiòtics. Aquestes investigacions les publica una prestigiosa revista científica sobre infeccions.