És una malaltia poc freqüent però molt temuda, en que s'infecten les membranes (meninges) que envolten el cervell i la medul·la espinal. Hi ha dos grans grups de meningitis: les produïdes per virus (meningitis víriques) que són benignes, i les produïdes per bacteris (meningitis bacterianes), que poden arribar a ser molt greus i provocar seqüeles, sobretot sordesa, però també ceguesa i, en alguns cassos, fins i tot la mort.
La major part de les menengitis víriques estan causades per agents del grup dels enterovirus. Acostumen a presentar-se en petits brots o epidèmies a l'estiu i a la tardor, i es transmeten pels excrements i la saliva. Les meningitis víriques es curen solen i no deixen cap seqüela en la majoria dels casos, com en altres malalties produïdes per virus, i cal recordar que els antibiòtics no serveixen com a tractament.
En el cas de les meningitis bacterianes:
Causa i vies de transmissió:
Les dues més freqüents són les provocades per l' Haemophilus influenzae tipus B i la Neisseria meningitidis, més coneguda per meningococ. Se solen trobar a la gola i al nas de moltes persones, però només en algunes aconsegueix penetrar al cos a través de la sang (a la barrera hematoencefàlica) i aleshores provoca la malaltia.
Ambdós bacteris es transmeten per l'aire i per contacte directe amb les gotes de Flügge. El període de més risc de contagi s'estableix fins a les 24 hores després d'haver iniciat el tractament i dur mentre mentre l'organisme es troba a la nasofaringe. Els nounats són un grup especial en aquest sentit ja que les seves meninges són atacades per bacteris molt diferents dels de les persones adultes.
L'Haemphilus influenzae només provoca meningitis en la infància i la incidència més alta s'enregistra entre els 6 i els 12 mesos. En els 3 primers mesoso i passats dels 5 anys és dificil que es doni aquesta malaltia perquè en creixer l'organisme apren a defensar-s'hi. A Espanya es disposa d'una vacuna eficaç contra aquest bacteri des de l'any 2002 i es recomana administrar-la de manera sistemàtica.
El meningococ, en canvi, afecta a persones de totes les edats, encara que té més incidència en la infància i la adolescència. Hi ha diverses famílies (serotips) de meningococs, i dos dels més coneguts al nostre país són els B i els C. Aquest darrer tipus era molt poc freqüent fins fa uns anys però la seva presència s'ha incrementat. De moment només hi ha una vacuna eficaç contra el meningococ C.
Període d'incubació:
Entre 1 i 10 dies, tot i que en general és inferior a 4 dies.
Simptomatologia:
Els símptomes típics són:
- febre elevada
- vòmits
- mal de cap intens i rigidesa del clatell (impossibilitat per doblegar del tot el coll cap endavant)
- també pot produir somnolència exagerada i confusió mental.
- erupció cutània, com unes taques vermelles o de color porpra
- l'infant sembla malalt; no juga, no somriu, li costa parlar, etc.
Complicacions:
Hi pot haver seqüeles tant sensorials (ceguesa, sordesa) com motores (paràlisi cerebral) com psíquiques (retard mental). Si no es detecta i es tracta pot ser letal.
Prevenció:
En els casos de meningitis bacterianes contagioses, les persones més properes o que han estat en contacte directe amb els malalts han de prendre un medicament preventiu durant pocs dies, a més de rebre la vacunació adequada si la infecció fos produïda per un dels bacteris contra els quals existeix vacuna.
Cal tenir present que estar vacunat de meningitis no garanteix protecció contra totes les meningitis possibles. Un grup important de casos greus a Espanya són provocats pel meningococ B, contra el que encara no hi ha una vacuna efectiva.
Tractament i cures:
Hospitalització i aïllament. Aquest tipus de meningitis es tracten amb antibiòtics que s'administren per via intravenosa i que requereixen sempre l'ingrés urgent en un hospital.
Donada la gravetat d'aquesta malaltia adjuntouns links que poden resultar d'interés per a ampliar la informació al respecte:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada