La SIDA

Síndrome de la Immunodeficiència adquirida és el resultat a llarg termini de la infecció per l'anomenat virus VIH (virus de la immunodeficiència humana). Aquest virus ataca preferentment el sistema immunitari o de defensa de l'organisme, que deteriora i fa molt més vulnerable a patir infeccions o tumors. Es pot diferenciar entre la Sida i la Sida pediàtrica.

Causa i via de transmissió:

L'agent causant de la sida pediàtrica és un retrovirus humà de la família dels lentivirus, el VIH-1. La principal forma de transmissió del VIH en la infància és la vertical, de mare a fill durant l'embaràs, el part o la lactància. Tots els nounats fills de mares seropositives (que estan infectades amb el virus) o malaltes de sida presenten anticosso antiVIH de tipus IgG, que reben de la mare a través de la placenta, per la qual cosa detectar-ne la presència en els primers mesoso de vida no és sinònim d'infecció. Almenys 3 de cada 4 nadons de mares seropositives no estan realment infectats pel VIH i perden els anticossos antiVIH de procedència materna entre els primers 15 o 18 mesos de vida.
Encara que només entre un 25 - 35% d'infants nascuts de mares amb sida presenten infecció per VIH, aquesta via de transmissió és responsable del 90% de tots els casos de sida infantil. És menys freqüent, però també es pot adquirir a través dels mateixos mecanismes que la persona adulta, és a dir, per transfusions (avui en dia al nostre país no hi ha aquest risc), transplantaments, contactes veneris, etc.
Perquè es produeixi la transmissió, cal una quantitat suficient de virus, que només es troba a la sang, el semen i les secrecions vaginals de les persones infectades i, en menys concentració, a la llet materna. La infecció només es produeix si el virus penetra a l'organisme i entra en contacte amb la sang o les mucoses (pell que recobreix l'interior de la boca, la vagina, el penis i el recte) de la persona.
Tant les persones portadores, encara que no tinguin símptomes ni signes de la malaltia, com les malaltes de sida, poden transmetre la infecció a altres persones si no adopten les mesures de prevenció adequades.

Període d'incubació:

Quan fa entre 1 i 6 setmanes que el virus ha entrat a l'organisme, aquest comença a desenvolupar anticossos. Una persona infectada pot trigar molts anys a presentar símptomes.
Cal diferenciar entre Portador/seropositiu i malalt de la SIDA.
Un individu portador o malalt de SIDA té sempre una prova de SIDA positiva i ambdós poden transmetre el VIH. La diferència està en la capacitat del seu sistema immunitari de defensar-se de les infeccions o malalties oportunistes que defineixen a la malaltia de la SIDA. Per tant, el portador del VIH (seropositiu) és un individu que té una prova positiva i no presenta cap signe o símptoma de la malaltia de la SIDA, mentre que el malalt és el que ja presenta infeccions o malalties oportunistes per la greu deficiència del sistema immunitari secundari a la infecció pel Virus de la Immunodeficiència Humana

Símptomes:


Els símptomes poden anar variant al llarg de les diferents etapes de desenvolupament de la malaltia:

1. 1a etapa (Etapa de contagi) És el moment en què es produeix el contagi. No hi ha símptomes.
2. 2a etapa (Síndrome retroviral agut): És l'etapa en què els virus penetren en els ganglis limfàtics que apareix entre els 7 i 40 dies després del contagi i dura des d'uns 15 a 40 dies. Entre els símptomes més característics d'aquesta etapa tenim: cansament, febre, problemes del sistema digestiu, inflamació de les meninges i dels ganglis limfàtics, etc.
3. 3a etapa (Etapa de latència): És una etapa en què la malaltia es va propagant al llarg d'uns 10 anys. Entre els símptomes més característics tenim: debilitat i cansament crònics, poc de gana, diarrea, inflamació dels ganglis, aprimament, sensació de pesadesa i endormiscament en braços i cames, problemes renals, digestius, etc.
4. 4a etapa (Període terminal) Etapa en què el sistema immunitari esta tan debilitat que apareixen tota una sèrie de malalties que s'aprofiten d'aquesta debilitat per a manifestar-se: pneumònia, tuberculosi, varicel·la, herpes, fongs en la boca, sífilis, problemes mentals o articulatoris, càncers (El més característic és el sarcoma de Kaposi que es distingeix per les típiques taques vermelles fosques o violàcies a la pell) 

Els símptomes menors de la infecció pel VIH.

· Augment persistent (més de tres mesos) del volum dels ganglis en molts llocs del cos.
· Pèrdua de pes superior al 10% del pes corporal.
· Febre.
· Suors nocturnes.
· Forma grups d' herpes (infecció vírica que es manifesta mitjançant infeccions cutànies doloroses).
· Diarrea persistent i abundant.

Aquests símptomes no són específics de la sida; moltes malalties generalment benignes poden ocasionar aquestes mateixes manifestacions.
Actualment no és possible preveure l'evolució de les persones que presenten aquestes símptomes menors. 

Prevenció:

• Les pràctiques sexuals segures eviten la trasmissió del VIH. Si es tenen pràctiques amb penetració, el mètode més segur és l'ús correcte del preservatiu.
• No consumir drogues contribueix a prevenir la infecció però en cas de fer-ho cal evitar fer-ho per via intravenosa. Si s'injecten cal usar sempre material estèril o, almenys, l'han d'haver desinfectat abans amb llexiu domèstic. En cap cas s'ha de compartir l'equip d'injecció. Haurien de ser d'un sol ús.
• Les dones infectades haurien d'evitar quedar-se embarassades. Si deicideixen tenir la criatura poden rebre tractament amb antiretrovirals durant l'embaràs, la qual cosa redueix en un 60% el risc de transmissió de la infecció al fetus. Les mares infectades han d'evitar alletar. 
• Cal seguir certes mesures bàsiques d'higiene i tot i que hi han moltes coses que es poden fer i compartir amb persones infectades sense correr riscos, cal saber on s'ha de vigilar i evitar tot allò que comporti material que pugui estar infectat amb sang, etc. (per exemple compartir raspalls de dents, fulles d'afeitar...)

Tractament:

Hi ha diferents medicaments antiretrovirals que actuen en diferents fases del cicle de replicació viral. Actualment es considera que el tractament més efectiu és la combinació de 3 medicaments. Aquestes combinacions poden tenir greus efectes secundaris, encara que quan s'usen amb precaució poden arribar a reduir els nivells del virus a la sang fins a xifres pràcticament indetectables.