Conjuntivitis

És la malaltia ocular més freqüent, sobretot en infants. Consisiteix en una inflamació de la mucosa conjuntiva que recobreix l'interior de les parpelles i l'exterior del globus ocular, excepte la còrnia.

Causa i via de transmissió:

La causa pot ser una infecció, una al·lèrgia o un traumatisme. Les infeccions per virus o bacteris de la conjuntivitis són molt contagioses i es poden propagar entre els infants amb gran rapidesa, fins al punt de causar, en ocasions, epidèmies locals. Alguns dels bacteris que provoquen la conjuntivitis són les clamídies, els gonococs, els estafilococs i els estreptococs. El contagi pot ser directe, en tossir o esternudar, o indirecte per mitjà de tovalloles, mans, mocadors, etc. En els nounats es produeix per contaminació en el canal del part, i han de tractar-se ràpidament per evitar la pèrdua de la visió.

Simptomatologia:

Es caracteritza per envermelliment, picor, inflamació, sensació de "tenir alguna cosa a l'ull" en parpellejar, inflor a les parpelles, excés de sensibilitat de l'ull a la llum (fotofòbia) i secreció mucosa i de pus.

Tractament:

El tractament iniciall, sigui quina sigui la causa, ha de ser la neteja de l'ull amb aigua o sèrum fisiològic. Després, en cas que sigui vírica, com els refredats, es curen soles. La majoria de les conjuntivitis bacterianes es tracten amb antibiòtics locals en forma de col·liri o crema ocular. Per ajudar a millorar la condició dels ulls, convé rentar-los amb cura per eliminar-ne el pus i les costres que apareixen i després s'han d'eixugar amb una tovallola neta.

Prevenció:


S'han de prendre mesures higièniques com ara rentar-se les mans amb freqüència, no tocar-se ni gratar-se els ulls, no fer servir tovalloles ni llençols d'una persona infectada, etc.