TOS FERINA

Consisteix en una tos intensa i persistent. L'edat de més insistència és entre els 2 anys i els 5 anys, tot i que pot ser molt greu en els lactants.

Però primer veiem què és la TOS?

La tos és un acte reflex, que també pot ser provocat voluntàriament; provoca la sortida d'aire a gran velocitat i pressió,arrossegant l'excés de moc, o qualsevol matèria estranya o partícula dipositada als bronquis o tràquea, mantenint així les vies aèries dels pulmons lliures.
El mecanisme de la tos està regulat per un centre nerviós específic, situat al bulb raquidi i es desenvolupa en tres fases, que se succeeixen ràpidament:
1. Inspiració o càrrega: s'efectua una inspiració profunda i es tanca la glotis (obertura superior de la laringe).
2. Compressió: es contrauen els músculs respiratoris (encarregatsd'expulsar l'aire durant la respiració), mantenint la glotis tancada;d'aquesta manera, s'augmenta la pressió de l'aire contingut en elspulmons.
3. Expulsió: la glotis s'obre bruscament, produint un so característic per l'expulsió a gran velocitat d'aire, que arrossega a l'exterior el contingut de les vies respiratòries (secrecions de la mucosa bronquial, sang, fum, pols, cossos estranys inhalats ...).
La finalitat de la tos, com hem dit anteriorment, és aclarir les vies respiratòries, però també és un símptoma: tant de malalties relacionades amb l'aparell respiratori (faringitis,laringitis, bronquitis, refredats, grip, processos al · lèrgics, pneumònia, tuberculosi, tumors broncopulmonars ...) com de processos patològics no respiratoris (malalties cardíaques i tumors esofàgics, entre d'altres).


Causes i vies de transmissió:

Està causada per un bacteri (Bordetella pertussis) i es contàgia per via aèria (les famoses gotetes de Flügge) en tossir o esternudar. 

Període d'incubació: 

Entre 7 i 10 dies.

Simptomatologia:

Té lloc en tres fases:

1. Primera fase: els símptomes s'assemblen molt als d'un refredat comú. És un període catarral que dura entre una i dues setmanes, amb rinitis, esternuts, llagrimeig, febre poc elevada i tos lleu.
2. Segona fase: Dura entre 4 i 6 setmanes. En aquesta fase la tos s'agreuja i es torna convulsiva, es presenta en accessos incontrolables, sobretot a la nit, que van acompanyat de sacsejades al expirar i acaben en una inspiració sorollosa. Aquesta dificultat per respirar pot provocar cianosi (coloració blavosa de la pell degut a la falta d'oxigen). Acaba amb l'expulsió de flegmes i vòmits. 
3. Tercera fase: Dura entre una setmana i tres setmanes. De manera progressiva es van atenuant els símptomes de la malaltia, especialment la tos. A vegades es pot prolongar com un tic nerviós. És molt poc probable contagiar-la després de la tercera setmana. 

Complicacions:

Hi pot haver complicacions respiratòries com la broncopneumònia, sobretot en els lactants i neurològiques com l'encefalopatia. 

Prevenció:

S'immunitza amb la vacuna específica. Els infants afectats amb tos ferina que van a centres escolars han de quedar-se a casa fins que han seguit el tractament amb antibiòtics durant almenys 5 dies. 

Tractament i cures:

El nadó requereix una atenció molt meticulosa i es possible que sigui ingressat a l'hospital. A causa de la generalització dels vòmits, l'alimentació és difícil, per la qual cosa s'aconsella efectuar canvis en la dieta, basats en àpats freqüents, frugals i acompanyats de molt líquid. També cal extremar les mesures higièniques i propiciar una atmosfera d'aire pur, estades a l'aire lliure i aire fresc de muntanya, sense contaminació atmosfèrica. El metge o metgessa pot receptar un antitussigen (per reduir la gravetat de la tos) i antibiòtics, que seran més eficaços si s'inicien amb el principi de la malaltia.  

A continuació adjunto un video on es pot escoltar com sona la tos ferina, no cal veure'l sencer, amb els primers 30 segons ja queda clar a què ens referim.